LA DEPRESSIÓ: Una de les malalties més freqüents del segle XXI

Autores: Ferré-Grau Carmen, Lleixà-Fortuño Mar, Albacar-Riobóo Núria

Per a qualsevol familiar que conviu amb algú que té un procés depressiu (fill/a, pare/mare, germà/ana, etc.) i en té cura, el més important en tot moment és aconseguir ajudar i acompanyar la persona a sortir de la seva depressió sense deixar-se influir pel desànim constant i la desesperança que mostra el familiar afectat.

S’han identificat símptomes comuns que comporten canvis en la persona que pateix una depressió:

Canvis afectius: El símptoma central n’és la tristor que envaeix tots els aspectes de la seva realitat personal i de la seva relació amb els altres: família, amics, etc. La tristor pot anar acompanyada d’ansietat, irritabilitat i conflictes amb l’entorn. Canvis cognitius: Notareu com l’expressió verbal del familiar depressiu s’empobreix gradualment, el seu rendiment intel·lectual i la capacitat o energia per fer les coses va minvant progressivament i pot arribar a un estat de falta d’energia i d’interès amb si mateix i el seu entorn.

El pensament del vostre familiar, a causa de la depressió, estarà impregnat d’un contingut trist i negatiu. La malaltia li fa veure les coses de manera monotemàtica, fent voltes constantment a la seva inutilitat, sensació de fracàs i desesperança.

Canvis fisiològics: Las necessitats fisiològiques estan alterades, són freqüents la dificultatat en agafar el son o el despertar precoç (al voltant de les quatre-cinc de la matinada) acompanyats de la necessitat de dormir durant el dia o la resistència a aixecar-se del llit. Hi ha també una pèrdua de desig sexual, del desig d'empolainar-se, i cuidar-se.

També pot succeir que el vostre familiar presenti una pèrdua d’apetit o una necessitat imperiosa de menjar. La pèrdua o l’augment de pes són freqüents en els malalts depressius.

És important que en aquests canvis de comportament o caràcter habitual del vostre company/a, fill/a, pare/mare, etc. reconegueu la manifestació de la seva malaltia depressiva i no la visqueu com una manera de molestar-vos. Aquests símptomes desapareixeran gradualment amb la medicació adequada i el tractament psicològic, però poden ser molt difícils i durs de portar per a les persones que hi conviuen, especialment en el cas de depressions que, tot i no ser molt greus des del punt de vista medicopsiquiàtric, són de llarga durada i comporten conviure amb un familiar trist i desanimat durant molt de temps.

També és important que conegueu la medicació que pren el vostre familiar i que tingueu en compte que la depressió és una malaltia que es guareix amb el tractament adequat, no pas amb “bones intencions”. Podeu ajudar el vostre familiar acompanyant-lo sense aclaparar-lo i no enfadant-vos-hi pels seus canvis de comportament. La depressió és una malaltia i no pas un símptoma de debilitat, i l’ajuda més valuosa és la cerca del tractament adequat.

A causa dels pensaments negatius sobre si mateix i sobre el seu entorn, una de les conseqüències més greus de la depressió és el risc d’intent de suïcidi. Si el vostre familiar us mostra pensaments o conductes que no són habituals i que us facin pensar que desitja treure’s la vida, és important que ho compartiu amb els professionals sanitaris. Davant de qualsevol dubte o de sospita que alguna cosa no rutlla bé, heu de consultar amb un professional perquè us acompanyi i us ajudi a valorar el risc de suïcidi, i actuar en conseqüència “per protegir el vostre familiar de si mateix”. De vegades aquest risc de suïcidi és el que motiva l’ingrés en una institució hospitalària.

Nota: Els pensaments de suïcidi que pot mostrar el vostre familiar són conseqüència del trastorn afectiu que està experimentant i no augmenten si us en fa partícip o els comparteix amb els professionals sanitaris.

Per incrementar la capacitat de cuidar una persona amb depressió poden ser d’utilitat algunes guies i documents disponibles al nostre web que han elaborat diversos professionals amb aquesta finalitat.

Print Friendly