Com hem de cuidar les persones que han sofert un Ictus?

Autores:Berenguer-Poblet Marta, Lorca-Cabrera Jael

Cuidar una persona que ha sofert un ictus no és fàcil. La persona afectada per una malaltia vascular cerebral, probablement, patirà dificultats del moviment, alteracions de la visió o alteracions de la parla… i, per tant, una discapacitat. Això representa un canvi important en la vida d’aquestes persones i també en la de les seves famílies. De vegades, junt amb les dificultats motores, es produeixen alteracions del caràcter que fan difícil la convivència, la qual cosa contribueix a incrementar l’estrès ambiental que la malaltia ja genera per si mateixa.

Per a qualsevol familiar d’una persona amb ictus el més important és aconseguir ajudar la persona afectada a adaptar-se a la nova situació i per això heu de tenir clar que la forma de superar l’ictus és aprendre a conviure-hi (trastorns emocionals, alteracions motores i sensitives). Haureu de trobar la manera de funcionar minimitzant les discapacitats i, si cal, haureu de demanar ajuda als professionals sanitaris, a cuidadors professionals i associacions.

L’ictus és la interrupció sobtada del flux de sang que va al cervell. Es produeix quan un vas sanguini cerebral queda bloquejat por un trombe (ictus isquèmic) o quan un vas sanguini cerebral es trenca i provoca una hemorràgia (ictus hemorràgic).

L’ictus es pot tornar a repetir i per aquest motiu heu de conèixer els símptomes més característics de l’inici de la malaltia. Alguns dels signes i símptomes de l’ictus són: adormiment de cara, braços o cames, incapacitat sobtada de parlar, pèrdua de l’equilibri, dificultat per a caminar o problemes visuals en un o ambdós ulls.

Hi ha diverses escales de valoració ràpida dels símptomes de l’ictus (RACE, RAPID). Si noteu algun dels símptomes descrits en aquestes escales, heu d’acudir ràpidament a l’hospital. Recordeu,  EL TEMPS ÉS CERVELL  

Com heu de prevenir nous episodis

Una vegada estigueu a casa, és important seguir el tractament de rehabilitació per  poder recuperar les habilitats perdudes a escala motora (tornar a caminar, vestir-se, escriure…), a escala sensitiva (sensació del tacte, controlar canvis de temperatura…), per poder millorar la visió, per recuperar les alteracions de la parla (dificultat per a vocalitzar (disàrtria), no poder parlar (afàsia), superar les dificultats per a empassar líquids i sòlids (disfàgia), reeducar els esfínters i gestionar els trastorns emocionals (tristor, ansietat, irritabilitat…).


Print Friendly