Autor: Garrido-Albejar Margarita

"L’envelliment de la població és, abans de tot i sobretot, una història de l’èxit de les polítiques de salut pública i també del desenvolupament social i econòmic..."

Dra. Gro Harlem. Directora de la OMS 1999

 

L’augment de la longevitat constitueix un dels èxits més grans de les societats avançades que porta implícit, però, desafiaments importants. Hi esdevé la necessitat de preguntar-se per la qualitat d’aquests anys afegits a la vida; retardar la mort i afegir anys a la vida no significa necessàriament una prolongació de la vida en bon estat de salut.

La malaltia i la discapacitat acompanyen sovint l’envelliment; malgrat que no en són conseqüències inevitables, el risc de començar a patir-les augmenta considerablement amb l’edat. Les enquestes d’opinió reflecteixen que probablement la pèrdua de salut és la principal preocupació de les persones grans i ho és en termes de discapacitat i pèrdua d’autonomia. Per això l’objectiu principal de les cures de salut de la gent gran és afavorir l’augment de l’esperança de vida activa o lliure de discapacitat. Des d’aquesta perspectiva, una bona condició i funcionalitat físiques, un alt funcionament cognitiu i una adequada interacció social, són elements predictius d’un envelliment exitós (Figura 1).

Envejecimiento exitoso

Figura 1. Factors que afavoreixen un envelliment exitós

QUÈ S'ENTÉN PER FRAGILITAT

Durant els darrers 30 anys, el concepte de fragilitat ha anat ocupant un lloc destacat en la investigació i la pràctica clínica geriàtrica. En un principi es va utilitzar per descriure una població de persones, generalment més grans de 80 anys que, a causa de l’acumulació de problemes de salut, necessita, o està en risc de necessitar, ajuda per a les activitats de la vida diària. Des d’aquesta perspectiva, “una persona gran fràgil” evoca una imatge d’ancià de risc elevat, delicat, amb tendència al deteriorament de salut i que necessita cures especials.

Actualment es pretén definir millor la fragilitat. S’entén que una persona gran fràgil està en un equilibri inestable per presentar un deteriorament de salut en les dimensions física, funcional, psíquica o social, que la fa més vulnerable a presentar efectes adversos de salut, en especial discapacitat. Per aquesta raó, els esforços per identificar els pacients fràgils i prefràgils tenen sentit atès que la fragilitat es considera un bon predictor de mortalitat, hospitalització, pitjor qualitat de vida i discapacitat.

La fragilitat pot ser conseqüència de la presència de malalties agudes com un accident cerebrovascular o de problemes crònics com l’artritis reumatoide. Tanmateix, no totes les persones grans fràgils ho són per malaltia, hi ha altres factors de risc que hi tenen un paper essencial i que s’associen, tal com s’observa a la figura 2, a envelliment biològic, estil de vida sedentari, immobilitat o repòs al llit prolongat, falta de recursos, problemes amb la nutrició, etc.

Factores de riesgo relacionados con fragilidad

Figura 2. Factors de risc relacionats amb fragilitat

QUINES SÓN LES CARACTERÍSTIQUES QUE DEFINEIXEN UNA PERSONA GRAN FRÀGIL?

DSCN5131La condició física (mobilitat, força...) és fonamental per entendre la fragilitat com una síndrome biològica, però també s’hi reconeix l’important paper dels factors cognitius, afectius i socials que estan en la base del funcionament integral de les persones. En aquesta línia i seguint els criteris de Linda Fried, es considera que una persona gran és fràgil si presenta una resposta positiva a 3 de les característiques físiques següents: pèrdua de pes no intencional, falta de força, lentitud en caminar, escassa activitat física i manca d’energia.

Pèrdua de pes no intencional

Algunes persones grans, per diversos motius (accés als aliments i preparació, problemes de masticació...) poden presentar un desequilibri nutricional per una ingesta inferior a les necessitats, cosa que comporta una pèrdua de pes i una disminució de la massa corporal que es consideren indicadors de fragilitat.  De les persones grans fràgils, en són característics l’arronsament i un cert encorbament de la columna vertebral.

Falta de força

Aquest indicador de fragilitat es pot observar per la dificultat per aixecar-se d’una cadira sense ajuda dels braços o la falta de força per subjectar o manipular objectes que altres persones grans no fràgils farien sense dificultat.

Lentitud en caminar

Els problemes associats a malalties reumàtiques com l’artrosi i l’artritis són freqüents en les persones grans, especialment en dones. Aquests problemes causen dolor en moure’s i, si afecten les extremitats inferiors, poden donar lloc a inestabilitat, marxa lenta arrossegant els peus, i augmentar el risc de caigudes.

Escassa actividad física

Per mantenir la mobilitat i el to muscular és necessari portar a terme una certa activitat física adaptada a l’edat i la situació perquè la inactivitat afavoreix l’atròfia muscular. Si, a més, la gent gran presenta problemes cardíacs i respiratoris, les dificultats de mobilitat poden agreujar-se i disminuir la tolerància a l’esforç. Però les persones grans no sempre presenten malalties que afecten l’activitat física i, per diferents raons, el seu estil de vida és sedentari o es limita a un espai reduït (llit-butaca, habitació...).

Manca d'energía

Freqüentment, els professionals de la salut i els familiars dels pacients grans perceben erròniament que una conducta apàtica o un estat d’ànim baix són aspectes que els acompanyen. El to vital baix afavoreix la inactivitat i disminueix la interacció amb l’entorn familiar i social per la qual cosa pot contribuir a la fragilitat.

Altres indicadors que acompanyen y agreugen la fragilidad

La fragilitat física es pot afavorir o agreujar per la presència de problemes en dominis psicosocials com el deteriorament de la memòria, tristor o falta d’esperança i aïllament social.

Deteriorament de la memòria

Les malalties neurodegeneratives, com la malaltia d’Alzheimer, són considerades una epidèmia silenciosa que afecta en gran manera la població geriàtrica i són una causa important de fragilitat i discapacitat. Es caracteritzen per una simptomatologia d’inici insidiós, amb petits oblits, dificultat en l’atenció i curs progressiu que reflecteix l’afectació del sistema nerviós i produeix un deteriorament cognitiu i funcional que disminueix la qualitat de vida i sobrecarrega la cuidadora.

L’increment de demències i Alzheimer comprometrà una bona part de les cures sociosanitàries; aquests són els problemes que provoquen una pressió emocional i física sobre les cuidadores a més d’un cost sanitari considerable. Precisament en les residències de gent gran, un 60% dels residents pateix algun tipus de demència.

Tristor o falta d'esperança

La depressió afecta un 20,9% de les persones de més de 65 anys. Al sentiment o experiència de fragilitat l’acompanya una crisi d’identitat que comporta problemes psicològics com tristor i depressió que, sovint, augmenten la càrrega de les cuidadores, complica encara més la vida de les persones grans fràgils, n’empitjora la qualitat de vida i contribueix que aquests tinguin pitjors resultats de salut. Les expressions de sentiments d’abandó, d’allunyament de la xarxa social, de pèrdua d’autonomia i intimitat o de canvis significatius d’estil de vida són símptomes que poden indicar una depressió.

Assimilació social

Amb l’edat, solen augmentar les pèrdues de salut i també de persones estimades: companys, familiars i amics que fan que es redueixin les activitats socials i augmentin els problemes afectius i els sentiments de soledat. Tot i que la soledat es pot presentar en totes les edats, els estudis indiquen que es manifesta amb més freqüència a mesura que la gent és més gran.

Gran part de les persones que resideixen soles han viscut pèrdues i han passat per sentiments de dol. Adaptar-se a una nova situació emocional i de vegades residencial no és fàcil i pot tenir greus conseqüències en la salut. La gent gran, com totes les persones, pot patir processos aguts com una grip que es converteix en un problema molt greu si la persona viu sola i no disposa de recursos d’ajuda. L’afrontament dels problemes de salut depèn dels recursos personals, familiars i socials de què disposi la persona. La percepció de suport social és important i l’absència d’aquest és un indicador de fragilitat.

COM ES POT AJUDAR A MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DE LES PESONES GRANS FRÀGILS?

Mayor frágilLes persones grans fràgils poden tenir alguna dificultat per fer certes activitats instrumentals o bàsiques de la vida diària i, consegüentment, poden ser dependents i necessitar ajuda de terceres persones.

La major part de les cures d’aquestes persones l’assumeix la família, generalment una cuidadora principal, que sol ser dona, a qui el fet de cuidar pot repercutir en la seva salut física, emocional, i ocasionar el que s’anomena cansament del rol cuidador.

La fragilitat és un indicador de discapacitat i de pitjor indicador de qualitat de vida, motiu pel qual és important prevenir-la o retardar-ne el progrés; en ser un estat dinàmic, en nombroses ocasions es pot ajudar a millorar amb les cures apropiades.

Les intervencions principals s’orienten en un doble sentit: per una banda, les adreçades a millorar la condició física i per altra banda a millorar la salut mental.

 

INTERVENCIONS PER MILLORAR LA SALUT FÍSICA

Aportaments nutricionals adequats

Fomentar una ingesta nutricional adequada per mantenir les necessitats metabòliques, prestant especial atenció a la ingesta de proteïnes per evitar o pal·liar la pèrdua de massa muscular.

Fomentar en la mesura que sigui possible l'actividad física

Afavorir la mobilitat és fonamental per mantenir el to muscular i evitar atròfies. Els exercicis poden ser passius o actius, i en qualsevol cas s’han d’adaptar a la situació de la gent gran.

Intervencions per millorar la salut mental

Mantenir una bona actitud i salut mental a pesar dels problemes i les adversitats pot ser de gran ajuda per superar les limitacions i pèrdues associades a l’envelliment.

Mantenir un bon nivell d'estímuls cognoscitius

La preocupació per no poder-se valer per si mateix té a veure amb la condició física i mental, per la qual cosa és essencial mantenir la gent gran activada i autònoma en totes les activitats possibles. Els exercicis per millorar o mantenir l’orientació, l’atenció i la memòria són una eina molt útil que ajuda les persones grans a mantenir la capacitat cognitiva. Una actitud positiva dels cuidadors alabant els petits assoliments és essencial per evitar el desànim.

Prevenir o pal·liar els deterioraments sensorials

El deteriorament sensorial de la vista o l’oïda és també freqüent en la gent gran i en pot dificultar la interacció amb l’entorn familiar i social; per aquest motiu cal preocupar-se perquè es revisin la visió i l’audició per prevenir o solucionar problemes.

Afavorir la percepció de suport social

Les persones grans, especialment les fràgils, necessiten sent el suport del seu entorn familiar i social per evitar que caiguin en sentiments de desànim.

  

BIBLIOGRAFÍA BÀSICA
  • Bergman H, Ferrucci L, Guralnik J, Hogan DB, Hummel S, Karunananthan S, Wolfson C. Frailty: An Emerging Research and Clinical Paradigm—Issues and Controversies. J Gerontol A Biol Sci Med Sci. 2007; 62(7): 731–7.
  • Fried LP, Tangen CM, Walston J, Newman AB, Hirsch C, Gottdiener J et al. Frailty in older adults: evidence for a phenotype. J Gerontol Med Sci 2001; 56:146-56.
  • Garrido-Abejar M, Serrano-Parra MªD, Bartolomé-Gutiérrez R, Martínez Vizcaino V. Diferencias en la expresión del síndrome de fragilidad en hombres y mujeres mayores institucionalizados sin deterioro cognitivo severo. Rev Esp Geriatr Gerontol. 2012;47(6):247–253.
  •  IMSERSO. Libro Blanco Envejecimiento activo. Madrid: IMSERSO; 2011.

 

Print Friendly